20 de setembre del 2015

'Sentiments i números, seny i rauxa', article de Jesús M. Tibau

Algunes persones contràries al procés independentista al·leguen (de vegades amb cara de ràbia, altres fent ulls de pena) que no volen sentir-se estrangeres al seu país.

Contra els sentiments poca cosa es pot discutir, cadascú té els sentiments que té, i aquest en concret no m’és difícil de comprendre, perquè jo en tinc de molt similars. Jo també fa dècades que em sento una mica estranger al meu país, i em van obligar a jurar una bandera que jo no considerava meva, i a escoltar en posició de “firmes” els himnes d'uns altres (mentre entonava per dintre cançons de Lluís Llach), i a tenir un carnet d'identitat amb el qual no m'identifico.

Fa anys que visc amb aquest sentiment, o que pateixo i, tot i tenir el convenciment que érem minoria, des del principi ja demanava un referèndum per poder expressar el meu desig, per poder decidir; un referèndum que probablement hauríem perdut (no se sap mai) però que ens hauria fet sentir més lliures, més amos del nostre destí. Però no ens deixen, posant com a argument la nostra inexistència nacional, o una relativa democràcia basada en una llei dictada amb militars al despatx del costat.
Ara sembla que potser som majoria (aquest “potser” per a mi ja és molt, i és un “potser” que creix). En qüestió de sentiments no es pot discutir, però en qüestió de números, sí. Crec que ara és l'hora de comptar-nos, i d'assumir allò que desitgi la majoria, de la mateixa manera que els independentistes ho hem assumit fins ara.

Si aconseguim la independència, lamentaré que hi hagi gent que se senti estrangera al nostre país, però els seus sentiments no són ni pitjors ni millors que els meus. D’altra banda, legalment no ho seran, com legalment tampoc ho sóc jo ara. Des del mateix inici del nou Estat, gaudiran de la ciutadania catalana, sense deixar de tenir també la ciutadania espanyola, llevat que el govern de torn a Espanya decideixi canviar la “Constitución” (artículo 11.2 Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad), cosa que tampoc m'estranyaria, perquè, si els convé, la modifiquen via exprés.

Però deixant de costat la part emocional de tot plegat, la decisió de convertir-nos en un nou estat no sols és qüestió de sentiments, sinó de raó. Tinc el convenciment que ens anirà bé, que sabem fer les coses, que som emprenedors. El seny i la rauxa junts.


Jesús M. Tibau 
és escriptor i viu a Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta